90-60-90
El recurs de la bellesa femenina com a forma per a cridar l'atenció ha existit des dels inicis de la publicitat. La seva present explotació accentua unes exigències d'imatge ja altes pròpies d'una societat on les aparences juguen un paper decisiu en la valoració social de l'individu.
Aquesta realitat seria menys nociva si tal recurs s'utilitzés de forma plural i/o creant representacions corresponents a la realitat. Malauradament el que ens trobem a diari no són models que reflecteixen un ampli ventall de formes riques i diverses de bellesa sinó models que obeeixen a uns patrons estètics molt tancats i d'una perfecció que sovint supera la realitat.
Aquest bombardeig de models estereotipats i surreals, junt a la creixent importància de les aparences en la nostra societat creen el perill de la no-acceptació de cada un/a amb el seu físic i el que es pitjor, el perill d'acabar polaritzant el conjunt del nostre ÉSSER a l'aspecte exterior.
