POCA VIDA

Als anys 40 als EUA els laboratoris Dupont van desenvolupar la fibra nylon amb el que van aconseguir la fabricació d'unes mitges gairebé intrencables. La qualitat del producte era tal, que el públic femení va llançar-se en massa a comprar-les, no obstant el ràpid creixement de les vendes va durar poc. Va ser llavors quan els enginyers de l'empresa van rebre ordres de crear una fibra més dèbil. Fent que les mitges es trenquessin amb més facilitat es forçava una compra del producte més freqüent, assegurant així la continuitat del negoci.

Més endavant, amb l'assentament de la societat de consum es va adoptar una estratègia que aniria més enllà, posant la seducció com a principi. Mitjançant un canvi constant en la forma dels objectes, s'estimulava el desig d'aquests. Així, es va passar de forçar a que el consumidor comprés nous productes en contra de la seva voluntat a fer que voluntàriament busqués la seva renovació.

En el cas de la renovació de la indumentària, aquest joc d'obsolescència –material i moral– aparentment no ens afecta. Degut al BAIX COST de la roba, les nostres butxaques no es veuen perjudicades. Ara bé, més enllà de la problemàtica medioambiental d'una producció ilimitada en un planeta de recursos limitats, potser cal preguntar-se la raó de ser dels preus baixos... Preus baixos d'una roba fabricada en uns països en que les condicions laborals són d'una precarietat tal que acaben COSTANT VIDES.